I
La France moraliste
jamais serait-elle
belle;
Mais deviendra,
très artificielle.
Com els amants de Rodin
Com els amants de Rodin; la meva llengua deambula per el teu cos. Lent camí transparent; dels teus turmells fins els teus cabells. Badia ple de curves i accidents de pell. Delerós circuït elèctric; Esclatant, efluvis silenciosos. Tensió, terratrèmols terrestres avançant pels paratges tolls. Esdeveniment dels sucs, fruitós i melós del teu cos. Com els amants de Rodin….
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada